|
|
Aquesta
és la lletra d'un tema d' Alzimma
anomenat ENTROPIA que pertany al Disc ALZIMMA (1994). |
BIENVENIDOS A MI DULCE HOGAR
DISIDENTES DE LA REALIDAD
BIENVENIDOS AL AMARGO AZAR
EMINENCIAS DE MEDIOCRIDAD
SOY EL INSTRUMENTO DEL PLACER
SOY EL CALIZ DE LA ETERNIDAD
SOY LA CLAVE DE LA SOLEDAD
NAUFRAGO DE CIVILIZACION
ENTRA EN MI PIEL ABRE TU MENTE A MI VOZ
PODRAS SOÑAR PODRAS FRAGUAR TUS LUCES EN LA OSCURIDAD
PODRAS SABER PODRAS TENER EL DESCONCIERTO A FLOR DE PIEL
PODRAS VOLAR PODRAS CRUZAR LOS PUENTES DE LA VANIDAD
PODRAS NACER PODRAS PERDER LOS LASTRES AL AMANECER
NO HACE FALTA PONER TU AMBICION
EN MOMENTOS DE FELICIDAD
TU RUTINA ES UNA PIEZA MAS
DE UN RINCON DE MI NECESIDAD
LA ESPERANZA ES MIA CONTRA LA EXISTENCIA
MAS ALLA DEL TIEMPO HAY MARGEN DE SOBRAS
DISTORSIONO IDEAS DESTRIPO ORTODOXIAS
ORDENO EL DESORDEN YO SOY LA ENTROPIA
EL FIN PERFECTO BUSCA LA IMPERFECCION
EL ULTIMO DIOS EL UNICO DIOS
SABES QUIEN SOY SOY EL DESORDEN
SABES QUIEN SOY
IRREVERSIBLE
YO SOY LA ENTROPIA !!!
|
|
|
|
|
|
Aquest
tema, també del primer disc, és un homenatge
a Harry Haller, el llop estepari de Herman Hesse |
SORPRENDI A MI FE DEJANDO
CAER SECRETOS A UN ABISMO
DONDE MI OTRA VOZ MOSTRABA INQUIETUD,
LA LUZ QUEDABA AL MARGEN
ME DEJE ARRASTRAR POR UN ANTIGUO AFAN,
LA CARNE ME TENTABA
CARAS ESCULPIDAS ME DEDICABAN GESTOS
CRISTALIZABAN,
AL CONOCERSE EN MI TRISTEZA
PARECIAN ESPERAR ,
REDIMIAN SU PEREZA
Y EN EL FONDO,
DONDE UN SECRETO ME INVITABA
EN UNA SELVA DE ALMIDON DONDE UNA VOZ ME ACARICIABA
LOS CONTRASTES SE ACENTUABAN
LAS HOJAS ADQUIRIAN EL TINTE GRIS DE LA NOSTALGIA
LLEGUE AL CEMENTERIO DONDE MORIAN LAS IDEAS
LOS NICHOS EN MI AUSENCIA RECLAMABAN LA INDIFERENCIA
MIENTRAS EL VIENTO AULLABA...
EL VIENTO FUE A ROMPER LA LAPIDA DE AQUEL QUE REFUGIABA EL
ANSIA
QUE EN UN COMBATE A TRES, EXCESO DE AMBICION, SE TRANSFORMABA
EN DUNAS
DE UN DESIERTO SIN LEY DONDE DAR ATENCION AL CENTRO DE MI
CENTRO
PARA DESCUBRIR QUE MI DECEPCION SE FILTRABA ENTRE MIS LABIOS
TRASPASE EL UMBRAL DE LA CONFINACION, LA CADENCIA Y DECADENCIA
SENTI RECITAR POESIA EN FA DE ALGUNA OTRA EXPERIENCIA
LAS NUBES DE ALCOHOL COMPLICES SIN MI PROCLAMABAN MI INOCENCIA
ERA MI OTRO YO LA INSATISFACCION LA LUCHA INEVITABLE....
...INEVITABLE....
...SATISFACCION...
|
|
|
|
|
|
Aquest
és un tema del disc inèdit d'alzimma CONNEXIÓ?
(1997). |
Deixa'm que et
porti a aquell lloc on les llums son olors
I els records son fragancies gastades
Deixa'm convertir un instant d'entreteniment
En un repte per l'ansia
Si ara ets capaç d'obrir els ulls podras veure el meu
cos
Amb terres cultivades
Mares vestides de negre dansant amb
Cares esculpides que em dedicaven gestos
Benvingut
Si has arribat fins aqui es per que alguna paraula que he
escrit
Es mereix la mirada
I és aquest fluxe brutal el que ens va convertint
En experts psiconautes
Benvingut
Com
Un cavall
De troia mental
Com en un strip-tease final
Van quedan al descobert
Parts de
La imaginacio
On importa mes
El que suggereix
Que el que es revela
Ets
Convidat
A contemplar
I a discutir
Tot
El que trobis
I al acabar
T'adonaras
Q u e a r a s o m a
l t e u c e r v e l l
Ja ets aqui!
|
|
|
|
|
|
Una
reflexió sobre la rutina del segon disc d'Alzimma |
Fart de menjar
del mateix plat de la rutina
Soc sempre a punt de reventar,
Sempre tens, quasi efervescent...
Que em pasa? Que he fet?
Com puc estar tant desintonitzat del mon?
Que hi ha de mes en el meu cap?, Que he apres de mes?
Quin gran pecat es el que fet?, Quin gran error, quina heretgia?
Que es al que aspira l'altre gent?
Que es el que em fa tant diferent???
Sempre a contracorrent, la inercia us determina
Pero el consum em te ferit
Sentint-me malament, sense voler evitar-ho
El cercle es va tancant...
Casualitat
El temps m'ha anat acostumant al desconcert
Perdent els reflexes que em van dur als extrems
Si no tinc temps per mi mateix, com raonare
Vaig de baixada en un punt mort, vaig de tornada cap enlloc
Sempre a contracorrent, la inercia us determina
Pero el consum em te ferit
Sentint-me malament, sense voler evitar-ho
El cercle es va tancant...
Casualitat
Sempre a contracorrent, la inercia us determina
Pero el consum em te ferit
Sentint-me malament, sense voler evitar-ho
E l c e r c l e s ' h a t a n c a
t
|
|
|
|
|
|
HARRY
HALLER 2 narra el naixement del personatge clau de la mitologia
Alzimiana |
Sols vull donar-te plaer
A canvi d'un gotet de la teva vida...
De la gota de sang d'una ment menstruant
De la lluita entre la mort i el sexe
Alimentat de la intimitat dels seus inferns de seda
Sentiments hipodermix adreçats a un gran forat
Es concebut de la llagrima d'una melodia
Amb ganivets efervescents vidres esmolats
Amb llagrimes de cera damunt d'inutils parpelles
Dolor mol.lecular
Onades de colors inconcebibles damunt genives malmeses
Harry es belluga dins la seva placenta musical
Harry neix i surt de la cova
I mira al seu voltant
I es posa a ballar una dansa que no existia
La dansa de l'orgia del cos,
I de la seva suor va creant un univers cada segon.
I quan es queda aturat,
Els dits dels seus peus es converteixen en arrels
I es claven a terra
La seva sang es barreja amb l'aigua i el vi
I el seu cos amb la pols del cami,
La savia li lubrica la sabiesa
S'agafa de la ma amb la fatalitat
Mentre l'afecte que ens connecta es revela dintre seu
Es revela dintre seu
|
|
|
|
|